Ressenya “La puta d’oros”, d’Elena Torres Girbau

Abans de començar deixeu-me dir que feia molts dies que volia escriure aquesta entrada, però bàsicament per falta de temps ho havia anat deixant fins avui. I és que la novel·la que us porto aquesta vegada és digna d’atenció, i volia una mica de tranquilitat per fer una ressenya a la seva alçada.

elena-torresL’Elena Torres Girbau va estudiar Magisteri i Història Medieval a la Universitat de Barcelona. Es declara tocada per la tramuntana de Llançà (un dels escenaris de la història que us porto avui), tot i que actualment viu a Castelldefels. Es declara fidel seguidora del génere negre, i l’any 2009 va co-fundar el col·lectiu Bruixes de Tinta amb l’objectiu de promoure la creació literària i la lectura. La que us porto avui, La puta d’Oros, és la seva primera obra publicada, que va ser premiada com millor novel·la negra en català al Festival Cubelles Noir 2016.

Però no us porteu a engany: aquesta novel·la no és només una trama negra. No és incorrecte assignar-li aquesta etiqueta, però en realitat és molt més que això. Per mi, abans que negra, aquesta és una història de persones i sentiments, dividida en dos moments temporals ben delimitats: el primer a l’any 1976, quan tenen lloc uns esdeveniments que marcaran la vida de la Jana, i el segon al 2008, quan finalment la protagonista ha de fer front a les conseqüències d’aquest esdeveniments, unes conseqüències que la portaran al límit de la seva resistència.

Al mes de Febrer del 1976 el dictador acaba de morir, i els carrers de Barcelona són escenari de freqüents aldarulls entre grups d’esquerres, principalment estudiants, i grups d’ultra dreta que no volen que canvii l’status quo. Jana és una noia de bona família, de forta personalitat i ferma defensora de les seves idees, sense por i peti qui peti. L’estiu anterior l’ha passat a Llançà amb el seu grup d’amics de les vacances, sense saber que les vides de tots faran un tomb en els propers mesos, per no tornar a ser mai més com eren abans. Un dia, tornant de la facultat, la Jana és apallissada brutalment, tot i que acaba sobrevivint (no és un spoiler, tot això passa a la primera pàgina). No ha vist la cara dels seus agressors, però ella està segura de qui és un d’ells. Atemorida, no s’atreveix a denunciar-lo. La por i els sentiments que a partir d’aquell moment li provocarà la ciutat faran que l’abandoni i que marxi a l’estranger per començar una nova vida.

Més de 30 anys més tard, a l’octubre del 2008, la Jana és una reconeguda escriptora de guies de viatges, però no és feliç. Encara li fan mal els fets del 1976, i no ha pogut formar una família ni establir-se en cap lloc concret, tot i que quan es vol retirar del món disfruta del seu niu de Llançà, a la Costa Brava. Un fet aparentment insignificant farà tornar tots els seus fantasmes, les seves pors i els seus odis, en una carrera contra el temps que la Jana no podrà controlar. Personatges del seu passat es tornaran a creuar amb ella fins arribar a un final en que la Jana trobarà les respostes a les preguntes que li han turmentat durant tot aquests anys.

Jugant amb el temps entre aquests dos moments, coneixerem a fons la Jana, el seu entorn, les seves preocupacions i la gent que estima i destesta. És per això que per mi aquesta és quelcom més que una novel-la negra. No és trepidant en el sentit que passin coses ràpidament i durant tota l’estona, sino que és una novel·la molt més intimista. Ben escrita, amb calma, s’atura en els sentiments de la Jana i també en el dels altres personatges que l’envolten. A aquest ritme pausat però sense treva, la resta de la trama anirà caient com fitxes del dominó.

La novel·la, per mi, està molt ben escrita ja que com he dit sap jugar amb el ritme i les situacions. Dona una magnífica vista de la vida burguesa de mitjans dels anys 70 del segle passat entre el jovent de les famílies benestants, i com algunes d’aquestes famílies no s’han sapigut adaptar als temps, quedant estancats en les mateixes idees que els van fer triomfar en altres temps de menys llibertat. El personatge de la Jana està molt ben dibuixat, i també algun dels seus antagonistes. Alguns secundaris, personalment, m’han agradat més que altres, tot i que en general fan de manera correcta la funció que sel’s hi ha assignat. Especialment, un d’aquests secundaris té un gran carisma i una llum tant especial que gairebé roba el protagonisme a la Jana. Si llegiu la novel·la ja sabreu de qui estic parlant.

En definitiva, una novel·la negra diferent, passional, intimista i interessant que us recomano molt. En el meu cas, 5 persones de la meva família propera han llegit el llibre i a totes 5 ens ha agradat moltíssim. I més encara després de conèixer l’Elena, una persona que desperta bons sentiments, educada, tranquila i molt propera.

I després de vendre el peix tan bé, ara em preguntareu: on podem trobar aquesta magnífica novel·la? Doncs apart de les vostres llibreries de referència, també és molt fàcil de fer-lo des de la web del llibre, a l’Editorial Gregal.

Que vingui de gust! Si no ens veiem, que passeu unes bones festes de Nadal i que tingueu un feliç 2017!

Una abraçada. Pedro.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *