‘La ciència a l’ombra’, de J.M.Mulet: els crims reals no tenen glamour.

J.M. Mulet és doctor en bioquímica i biología molecular per la Universitat de València i dirigeix una línea d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de plantes que intenta desenvolupar plantes tolerants a la sequera o al fred.

jjmulet

A més de les seves activitats docents i d’investigació, és un reconegut divulgador científic. Ha publicat els llibres Los productos naturales, ¡Vaya timo!, Comer sin Miedo (premi Prismas 2014 al millor llibre de ciencia editat en castellà) i Medicina sense enganys. A més, es autor de la secció ‘Historias de la comida’ a El País Semanal i del blog Tomates con genes. El seu tuit és @jmmulet.

El seu últim llibre és el que ens ocuparà avui: La ciència a l’ombra, un d’aquests llibres absolutament imprescindibles pels escriptors de literatura negra i/o crims. Tot seguit explicaré el perquè. Per ara, només quedeu-vos amb el subtítol del llibre: “Els crims més célebres de la història, les sèries i el cine a la llum de la ciència forense“. Com podeu comprovar, el llibre el vaig adquirir en la seva versió en català, per tant -i gràcies al bilingüisme del que podem gaudir en aquest país- avui ressenyaré aquesta versió en el blog.

Vaig trobar aquest treball per casualitat, en una d’aquestes vegades que entres a una llibreria buscant un altre obra o fins i tot per deixar passar el temps, i la seva portada ja em va atrapar des del primer moment. En llegir la contraportada, vaig entendre que aquell era un treball que havia de portar-me a casa de cara a les meves properes històries de ficció criminal, ja que a les seves pàgines podem trobar temes d’interés pels escriptors de literatura negra però també pel públic en general, avui en dia en que les sèries de crims com CSI, Bones o Mentes Criminales han rebut un gran reconeixement mediàtic.

De fet, lluny de recolzar la manera màgica amb la que es resolen els crims en aquestes sèries, Mulet ens posa els peus a terra per explicar-nos la realitat d’aquests casos, la majoria de vegades sense el glamour que es pot percebre a les sèries de TV o al cinema. Per aconseguir aquest objectiu, es focalitza en la feina del dia a dia dels científics forenses. Mulet ens explicarà com la ciència s’aplica a la investigació criminal, la realitat actual de la ciència forense i la manera com s’aconsegueix en realitat desxifrar la majoria dels crims. Per fer-ho el més verídic possible, l’autor fins i tot es fica a una sala d’autòpsies per observar els professionals que desenvolupen l’activitat de fer parlar els cossos de persones mortes a la vegada que es mengen un dònut (bé, això torna a ser un clixé de les sèries de crims, però el trobo molt adient per explicar la quotidianitat en la que es mou aquest col·lectiu mentre fa la seva feina, al nivell de la resta de gent mentre fa fotocòpies o envia e-mails per ordinador a la feina).

Algunes de les preguntes que es responen al llibre són: Com funciona una prova d’ADN? És infal·lible? Pot un insecte revelar el culpable d’un assassinat? Com sap un forense l’hora en què s’ha produït un homicidi? Per què alguns cadàvers es descomponen i altres no? Com s’identifiquen els cadàvers de personatges històrics? Tot envoltat d’un sentit de l’humor negre que el propi autor es planteja a vegades si no va més enllà del políticament correcte.

Tot seguit us ofereixo l’índex de capítols del llibre, prou descriptius si esteu interessats en el tema:

  1. Com la ciència ha servit per resoldre crims, i el que encara falta.
  2. L’estudi de l’escena del crim. Qui mana aquí?
  3. Els cadàvers parlen si els saps escoltar.
  4. Antropologia forense. Els ossos no s’aprofiten només per al brou.
  5. Genètica forense. Aquest mossèn és el meu pare.
  6. Toxicologia forense. No et refiïs d’una ampolleta que diu <<beu-me>>
  7. Biologia forense. Els microorganismes xerren pels descosits.
  8. Química forense. Els espectroscopis no menteixen mai.
  9. Pseudociència forense. No és ciència tot el que arriba a judici.

En definitiva, un llibre de capcelera pel sobredimensionat col·lectiu d’autors black però també pel públic en general que tingui interès en conèixer els aspectes més cridaners d’alló que en diem ciència forense, que tant de moda s’ha posat en aquests últims temps.

Salutacions

Pedro D.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *